2/06/2022

El cranc blau americà (Callinectes sapidus) viu en aigües de badies, llacunes costaneres, estuaris i desembocadures dels rius, i a les platges de poca profunditat. A Catalunya s’ha establert per complet a tot el delta de l’Ebre des del 2017, on ha afectat la pesca artesanal degut a la seva colonització exponencial dels ecosistemes deltaics. S’alimenten de mol·luscs, crustacis, peixos, i algues autòctones, cosa que fa que, en una zona amb moltes espècies protegides com el Delta, la seva expansió descontrolada pugui alterar els ecosistemes. Alguns estudis evidencien que hi ha hagut una davallada important del fartet (Aphanius iberus), el joell (Atherina boyeri), així com del cranc verd Mediterrani (Carcinus maenas). “Cal tenir en compte que té una taxa de reproducció molt alta, i en cada posta arriba a pondre de 700.000 a 2 milions d’ous“, explica Patrícia Prado, investigadora del programa Aigües marines i continentals de l’IRTA. A la resta de la costa Mediterrània espanyola, el cranc blau també s’ha establert a l’Albufera, el Mar Menor, les Llacunes de Santa Pola i el Fondo i les Illes Balears, entre altres espais.

Investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), la Universitat Politècnica de València (UPV), amb la col·laboració de l’Oceanogràfic de València, a través del projecte ECESIS que estudia l’ecologia tròfica i els impactes a l’ecosistema del cranc blau,avaluen els potencials depredadors naturals de l’espècie a la costa mediterrània que podrien ajudar a controlar l’expansió. A les instal·lacions de l’IRTA la Ràpita, els experiments de depredació amb el pop (Octopus vulgaris) demostren que podria sumar-se a l’acció dels pescadors per al control de les poblacions de cranc blau. “Sabíem que era un depredador natural en les zones originàries del cranc blau, a la costa atlàntica americana. Els vídeos que hem enregistrat dels experiments amb càmeres aquàtiques submergides demostren que el pop té força i habilitat de sobres per aturar les pinces del cranc, un fet que evidencia que són una de les seves preses preferides i que no tenen preferència per escollir individus grans o petits. Fins i tot, hem vist que els pops més petits s’atreveixen a depredar crancs més grossos que ells, cosa que no esperàvem“, explica Patrícia Prado, coordinadora del projecte, i destaca que “un sol pop es pot arribar a menjar fins a un 33% del seu pes en carn de cranc en un sol dia“.

Després de detectar la primera aparició preocupant del cranc blau a Catalunya el 2017, la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) va iniciar el seguiment científic del cranc blau amb la creació pionera del Comitè de Cogestió del cranc blau de les Terres de l’Ebre que integra membres de confraries de pescadors, científics, ecologistes i la pròpia administració amb l’objectiu de garantir una explotació del recurs que faciliti unes condicions econòmiques, mediambientals i socials òptimes. Des d’un primer moment, l’estratègia instaurada és que la pesca professional sigui l’eina principal per controlar el cranc blau, cosa que no hauria estat viable si s’hagués inclòs al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores.

L’interès gastronòmic i el valor que té en alguns mercats obria les portes perquè fos el mateix sector pesquer, el principal afectat, qui posés fre al cranc. Aquesta estratègia ha donat resultats molt positius si es comparen els volums de desembarcament a data de maig de 2022, de 2.650 kg, respecte l’any anterior, de 13.800 kg. No obstant, l’objectiu és mantenir les poblacions de cranc blau en nivells assumibles pels ecosistemes que ocupen, ja que altres casos del Mediterrani han demostrat que no és possible erradicar-lo per complet. “Tot el coneixement científic que puguem assolir sobre l’ecologia i el comportament dels depredadors del cranc blau al Mediterrani pot ser de molta utilitat per a les accions de gestió de l’espècie“, apunta Prado.

Des de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d’Acció Climàtica asseguren que l’estratègia d’apostar pel pop ha de ser complementària al Comitè de Cogestió del pop roquer capturat amb cadups i nanses de les Terres de l’Ebre, creat el 2020 amb l’objectiu d’aprovar un Pla de gestió del pop roquer per garantir-ne la sostenibilitat pesquera, tant des del punt de vista ecològic com socioeconòmic pel sector pesquer.

També et pot interessar

Comments are closed.